Un xiquet aprenent a anar en bici.
Una dona acabada de divorciar que s’apunta a l’autoescola.
Dos amics que xarren sobre la caiguda dels bancs.
Un timbre que sona i una porta que s’obri i diu: el llanterner! (i quin gust escoltar aquesta paraula!)
Una cadira de boga i un ofici que s’ha perdut, i Ikea, que té un anunci nou.
I una parella immigrant que riu amb els menudets al parc aliena al telediari d’aquesta nit, que parla del seu país.
I un nus amb una altra cadena de gos, i riure.
I un xicon encadenat al seu físic corrent per la platja.
I que demà el contracten a una discoteca de cambrer o de gogó i a l’altre vaja a la tele a buscar parella.
I música al carrer, al passeig de la mar.
I recordar aquell brasiler que fa capoeira.
I veure des de dins com se’n va el sol.
Pegar botets amb les ones i ser feliç.
I tornar a escoltar parlar de la crisi.
I cases buides.
I l’anglés que sempre dorm a sota de ma casa i toca la flauta i té un gos malalt i plora per ell perquè és la seua única companyia és identificat i interrogat per la policia.
I una xiqueta que es posa a sobre la samarreta de son pare de “Rita no paga. Treballadors de l’EMT” i son pare que se la mira orgullós.
I Astúries i les mineres i els miners.
I ixos xiquets que no apareixen, i quina amargor per a la família.
I no poder dormir… i obrir un bloc, i començar a escriure i entendre perquè no m’adorm.
L'ambogaor 