Els coloms de València estan molt més empardalats que els del meu poble. Estar empardalat, tenint en compte que parlem de pardals, podria considerar-se una virtut però, almenys des de la perspectiva d’una conductora sobre dues rodes, no ho és.
Els de Canals respecten els espais dels uns i dels altres, els d’ací no; són hiperanàrquics, i no hi ha cosa que els agrade més que el carril bici. És la seua debilitat. Damunt, és que no tenen reflexos i no s’immuten ni veient la roda a dos pams.
Entenc que no tenen el seu espai, que per les voreres circulen nanes amb “coletes” i cara bitxo que els persegueixen amb els ulls oberts com a plats i també perilloses iaies amb carros de la compra que no miren pèl.
Per això, en nom d’aquests animals desorientats, crec que seria convenient el disseny d’un carril Colom que comunique València des del centre històric fins la mar, els llocs més freqüentats per aquests pardals. Crec que així solucionaríem gran part dels problemes de convivència d’aquesta nostra ciutat.
L'ambogaor 