Era la història d’un mal colador amb bon cor.
El pobre, tot ho deixava passar. 
Monthly Archives: Març 2013
Bruts
Ens sentíem bruts.
Bruts sense haver menjat i bruts amb les dents rentades.
L’obliqüitat de la figura quadrada
L’obliqüitat de la figura quadrada
No va deixar d’existir,
Per més que tu hi insistires.
La figura quadrada explicava i tornava a explicar la seua obliqüitat,
Qui li anava a dir que no?
La figura quadrada sempre s’havia sentit rodona.
La cabanya de la platja
La cabanya de la platja va donar molt de si.
Com ens palpàvem xiqueta, com ens palpàvem xiquet
La cabanya de la platja ens va obrir el camí
a les portes del sexe
que estava per venir.
Amb fingida innocència, repetíem el nostre joc,
cada nit menys poc a poc.
Ens llençàvem sorra sobre les mans
per després espolsar-nos-la suaument,
tendrament,
amb les més delicades formes,
mentre les nostres llengües i mans inventaven
més brusques tornes.
Però recorde excitar-nos així,
Així
Així
Només així.
Un dit teu agranant sorra del meu
I recorde quan les ganes van poder al joc
i un sms en arribar a casa que deia: “el meu primer mal d’ous, xiqueta”.
M’havia quedat calenta. T’havies quedat calent.
Quanta part de la teua vida era poesia, xiqueta meua?
Quanta part de la teua vida era poesia, xiqueta meua?
Les veus de l’experiència deien que ma nineta canviaria.
“Guarda els teus secrets, bonica.
Que no et roben la poesia,
que et robaran la vida,
preciosa meua.”
Les xiquetes
Alça’t…va, amunt, perleta meua.
El dia de hui serà més bonic. Ànims, ànims! – em deien les donetes de la casa.
Ens insten tant a tindre els peus a terra
que ens acaben enfonsant en ella
L'ambogaor 